Blogia
Vivo mi vida en 134espacios. unos son largos, otros extremadamente cortos. Paz, calma, lucha...

MIRET MAGDALENA. OTRA PÉRDIDA

MIRET MAGDALENA. OTRA PÉRDIDA

Mor als 95 anys el teòleg progressista Miret Magdalena

1.              • Era un verdader referent per al col·lectiu catòlic espanyol d’esquerres

2.              • Articulista i escriptor prolífic, censurava l’ultraconservadorisme de molts bisbes

J.-CASABELLA
BARCELONA  EL PERIODICO-CAT.

Enrique Miret Magdalena, el teòleg seglar de capçalera del catolicisme espanyol d’esquerres, va morir ahir a casa seva a Madrid als 95 anys. Químic de formació, Miret es va convertir amb els anys en un expert en Ètica, Teologia i Sociologia de la Religió, disciplines que va arribar a impartir en uns quants centres universitaris espanyols i estrangers. Paral·lelament es va guanyar reputació com a prolífic articulista i escriptor. Home polifacètic, va exercir de director general de Protecció de Menors del Ministeri de Justícia durant quatre anys arran de l’arribada dels socialistes al Govern el 1982. A mitjans de la dècada de 1990 va passar a presidir l’Associació de Teòlegs Joan XXIII, que agrupa la gent més granada de la teologia catòlica progressista espanyola.
Des del càrrec, que va abandonar el 2004 per raons de salut per ser substituït per Juan José Tamayo, Miret va denunciar reiteradament l’avanç de la ideologia ultraconservadora entre l’episcopat espanyol, que ha acabat erigint-se en la predominant, i «el procés de decadència» en què es troba sumida l’Església espanyola.

ASPIRANT A JESUÏTA / Originari de Saragossa, on va néixer el 1914, tenia avis tarragonins. Va estudiar el Batxillerat i es va doctorar en Ciències Químiques a Madrid els anys immediatament posteriors a la guerra civil. Al cap de poc de la sublevació militar protagonitzada per Franco, Miret havia mirat d’ingressar a la Companyia de Jesús, però el començament de la guerra l’hi va impedir, i es va veure obligat a refugiar-se durant una època a l’Ambaixada del Paraguai a Madrid al figurar en una llista d’aspirants a jesuïta.
Durant uns quants anys va exercir de químic, però aviat va començar a compaginar la seva professió amb l’ofici d’escriure en diaris i revistes d’informació general, fins i tot al rotatiu francès Le Monde. Durant dues dècades va publicar regularment articles a la revista Triunfo i els últims anys va ser col·laborador d’EL PERIÓDICO. Havia publicat una vintena de llibres en què va fer aflorar les seves preocupacions d’ordre educatiu, cultural, ètic i religiós. Al començament d’aquesta dècada va presentar les seves memòries, titulades Luces y sombras de una larga vida. En una altra de les seves últimes obres, Cómo ser mayor sin hacerse viejo, va desgranar les claus per mantenir-se actiu intel·lectualment fins al final de l’existència.

 

 

 

 

0 comentarios