Mor l'escriptor Miguel Delibes als 89 anys

D’AVUI.cat

Divendres12 de març del 2010

Mor l’escriptor Miguel Delibes als 89 anys

 

 

Miguel Delibes ha mort a Valladolid a l’edat de 89 anys cap a les 7 d’aquest matí, envoltat dels seus fills i amics íntims

En les últimes hores, el seu estat de salut s’havia complicat a causa d’una llarga malaltia. De fet, ahir els fills de l’escriptor que viuen fora de Valladolid ja van ser advertits i s’hi van desplaçar per estar al costat del seu pare, que estava inconscient i amb assistència respiratòria permanent.

Autor d’obres tan emblemàtiques com Los santos inocentes, El príncipe destronado, i Cinco horas con Mario, va escriure una seixantena de llibres, ha estat traduït a més de 20 idiomes i ha guanyat premis literaris com el Príncep d’Astúries de les lletres, el Nadal i el Cervantes.

El 1947 va guanyar el premi Nadal amb l’obra La sombra del ciprés es alargada, un any després d’haver publicat la seva primera novel.la i d’haver-se casat amb Ángeles Castro, amb qui va tenir set fills.

El 1973 va ser elegit membre de la Real Academia Espanyola (RAE) i es va incorporar a la butaca ’e’ de la institució dos anys més tard. Entremig, Delibes va patir la mort de la seva dona, que va morir després d’una llarga malaltia el 1974. La carrera literària de l’autor es va ressentir de la desaparició de la seva dona, però Delibes encara guardava a la recambra títols tan rellevants com El tesoro (1985) o El hereje (1998).

Delibes va rebre moltes altres distincions. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid, l’any 1983, per la Complutense de Madrid, el 1987, el Sarre d’Alemanya el 1990, i per la Universitat d’Alcalà de Henares el 1996. L’any 1999 se li va concedir la medalla d’or al Mèrit en el Treball.

La seva vocació literària va néixer de l’estudi d’un manual de Dret Mercantil escrit per l’advocat Joaquín Garrigues. Segons Delibes, l’autor madrileny feia servir un estil "precís" i "brillant" que il·luminava el coneixement d’una matèria "tan àrida".

Per l’escriptor, la novel·la havia de ser un reflex de la vida, i per això gairebé tots els temes que va tractar tenien un rerefons social i humà, però la mort, la naturalesa, l’aversió a la guerra, la caça, la infància i la soledat van ser una constant en la seva obra. Un conjunt de llibres que el mateix Delibes volia que fossin recordats com un encert a l’hora de pintar Castella.

L’autor, qui havia confessat que vivia la vida "a través dels personatges de les seves novel·les", va abandonar la literatura en els seus últims anys i es va centrar en la seva família.

El 2004, va admetre en una entrevista que la vellesa li havia provocat "els trastorns propis d’un postoperatori interminable". "A aquestes altures, sobrevisc en bona part gràcies a la meva família", va assenyalar.

El novembre del 2009, Miguel Delibes va rebre al seu domicili la Medalla d’Or de Castella i Lleó de la mà del president de la comunitat autònoma, Juan Vicente Herrera. L’autor va sentir "una il·lusió molt gran" davant del guardó, que va arribar en una època tardana en què, segons ha dit, "semblava que els grans premis ja havien passat de llarg".

Apassionat per la caça i el món rural de la seva Castella natal, és un dels grans autors de la postguerra espanyola i ha tingut sempre bones relacions amb el món literari català, per exemple amb Espinàs i Porcel.